Arxivar per Novembre de 2008

L’orgull de l’edat

dsc_0113

Qui dia passa, any empeny. Hi ha poques coses a la vida tan inevitables com el pas del temps. Però, de nou, lluitant contra la nostra naturalesa, intentem empènyer els anys, sí, però cap enrere. Si hi ha un punt en el què deixem de considerar-nos joves, que no el marquin les arrugues, perquè no hi ha res més bonic que sentir-se orgullós de la pròpia edat.

, ,

3 comentaris

L’instint i la fugida

dsc_0343

moviment.jpg

L’instint ens diu que hem de córrer quan veiem alguna cosa que ens espanta. Els animals ho fan i aquest afany que tenim els éssers humans de lluitar contra la nostra pròpia naturalesa ens ha portat a un desprestigi de la fugida absolutament inmerescut. Hi ha situacions en la vida de les que és millor escapar i d’altres en les que es fa absolutament indispensable un moviment, alguna acció. Tots ho sabem, per això no suportem veure una partida d’escacs sencera. Desgracidament el cavall que il·lustra l’entrada (Tango) corria en cercles al voltant del seu amo, ha “desaprès” que l’home és un perill i ara es dedica a perseguir-lo, com nosaltres hem desaprès l’instint i ens dediquem a perseguir les convencions.

2 comentaris

Fa un temps d’untemps

la mà estesa

És curiós com hi ha paraules que sonen ridícules a força de repetir-les. Un temps és d’aquestes.

He de confessar que aquest no és el meu primer intent amb els blocs, els que m’hagueu acompanyat en els darrers anys de la meva vida sabreu que ja vaig tenir-ne un altre, de més o menys exitós, que, sense saber on havia d’anar a parar va anar cuejant fins que, un mal dia vaig decidir deixar de publicar. Era l’Untemps original, aquell en el que pretenia fer una relació de les novetats musicals, que vaig prendre amb tanta il·lusió i que vaig deixar en l’oblit quan vaig tenir una nova dèria. En aquest cas no seré massa optimista, jo mateix desconec la data de caducitat d’aquest bloc que neix, això sí, per mostrar fotos. Una eina d’aprenentatge i de comunicació, sense regles massa encorsetades, avui neix per posar fotos, que aniran acompanyades de text, sí, però: de què seran les fotos i de què serà el text? Això és una altra història.

Essent conscient que els començaments no són fàcils i que hauré de fer un esforç per no desmotivar-me. Començaré escrivint per mi mateix i ja veuré cap a on em porta la xarxa.

La fotografia que il·lustra l’entrada és algun dels meus experiments intentant descobrir el funcionament de la meva nova càmera.

, , ,

9 comentaris