Fa un temps d’untemps

la mà estesa

És curiós com hi ha paraules que sonen ridícules a força de repetir-les. Un temps és d’aquestes.

He de confessar que aquest no és el meu primer intent amb els blocs, els que m’hagueu acompanyat en els darrers anys de la meva vida sabreu que ja vaig tenir-ne un altre, de més o menys exitós, que, sense saber on havia d’anar a parar va anar cuejant fins que, un mal dia vaig decidir deixar de publicar. Era l’Untemps original, aquell en el que pretenia fer una relació de les novetats musicals, que vaig prendre amb tanta il·lusió i que vaig deixar en l’oblit quan vaig tenir una nova dèria. En aquest cas no seré massa optimista, jo mateix desconec la data de caducitat d’aquest bloc que neix, això sí, per mostrar fotos. Una eina d’aprenentatge i de comunicació, sense regles massa encorsetades, avui neix per posar fotos, que aniran acompanyades de text, sí, però: de què seran les fotos i de què serà el text? Això és una altra història.

Essent conscient que els començaments no són fàcils i que hauré de fer un esforç per no desmotivar-me. Començaré escrivint per mi mateix i ja veuré cap a on em porta la xarxa.

La fotografia que il·lustra l’entrada és algun dels meus experiments intentant descobrir el funcionament de la meva nova càmera.

Anuncis

, , ,

  1. #1 by marta on 11 Novembre 2008 - 4:31 pm

    Bueno, doncs tot comença amb una idea i tu ja tens més que això!
    Així que ara no l’abandonis massa, que volem veure les fotos!:)

  2. #2 by Olga on 11 Novembre 2008 - 6:13 pm

    Que bé!!
    ara podrem veure les teves fotos artístiques (que ja saps que m’agraden molt) i en un futur (¡qui sap!) les teves fotos de periodista!
    aquesta que has penjat m’agrada. Té un nosequè especial. Em transmet… bones vibracions!!

    un petonas, guapetón!
    que tinguis molta sort am el blog

    Olga

  3. #3 by Alba (Aida) on 11 Novembre 2008 - 6:29 pm

    Wapisim! Wenu com ja te dit abans, m’ha encantat i no m’oblidare del ke ara amb deus ;p. Tot esta molt bé. A i màs d’ensenyar més escrits teus e?!! Segueix així 😀
    Molts molts petons.

    Cuidat!!!!
    Ciao!!!

  4. #4 by Júlia on 11 Novembre 2008 - 9:49 pm

    No s’hi val encuriosir i deixar les coses a mitges… De què seran les fotos…
    va, satisfés la nostra curiositat.
    A veure què tal va

    La foto deu ser de Matadepera, no? Pinta bé 🙂

    Petó

  5. #5 by Sergi on 11 Novembre 2008 - 11:07 pm

    Ei Dani! No m’he pogut estar de escriure’t alguna cosa. Només volia dir-te que a mi em passa, això de trobar una paraula ridícula a base de repetir-la. La que més em fa aquest lleig és tomàquet.

    Doncs res espero que segueixis fent cosetes en el blog i que acabi sent més exitós que les històries de la Paquita i l’Eugeni.

    Vinga vés fent proves amb la càmara, mamón!!

    Sort!

  6. #6 by Gu, Sam Gu on 11 Novembre 2008 - 11:28 pm

    et puc avançar que, per sort o per desgràcia, els acudits fàcils i les targetes grogues no hi faltaran

    ànims i forces per tirar endavant amb aquest “projecte”, aviam si l’un per l’altre fem que això no decaigui a les primeres de torn.

    bé, c u matadeperenc-matadeperenc

  7. #7 by Talavera on 12 Novembre 2008 - 12:29 pm

    Hola Daniel Sánchez! Com estàs? Crec que és una bona iniciativa aquesta que has près. Almenys persones com jo podrem gaudir de la teva destressa amb la càmara.
    Apa, a gaudir!

  8. #8 by Carmen Mª on 14 Novembre 2008 - 4:39 pm

    Hi!!!…..aunk no te conteste en catalán…..(cosa q sabes q me costaria horas y horas…je)……q conste q he entendido todo………jo…….T_T
    Bueno,espero q sigas dejando en el blog tus experimentos con la camara……..q por lo q veo, prometen………
    Byebye chiisai…..c u……..Ens veiem quan vagi a Barna……(he utilizado un traductor…jajaja)…..

  9. #9 by solacontigo on 1 febrer 2010 - 3:20 pm

    Segundo comentario, sacando materia. 1 que de gente conocida tiene blog y yo sin enterarme, de todas maneras…prefiero mantener el anonimato en lo posible. 2 me encanta la foto, la mano, no se, transmite. todos empezamos las cosas con ilusión y aveces no logramos que lleguen a ningun lado…pero otras veces aunque el resultado no nos encante logramos sobrevivir.

    Haber si algun dia te inspiras y me comentas algo señor caótico.

    un abrazo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: