If I were a child

dani-3-anets

Si fós un nen petit tindria aquest aspecte. I, en créixer una mica,  per Sant Jordi, escriuria coses així:

Disconnected, unplugged, offline, on average

Casa meva és petita. Però dins hi caben moltes coses. Totes petites. Hi ha un petit lavabo, amb una petita dutxa. I la cuina també és petita. I el menjador, que està dins la cuina. També és petita la meva habitació. I el meu llit. I jo no sóc petit. Però tampoc massa gran.

El meu cotxe és gran. Té un gran volant, que és rodó. Per girar-lo s’ha d’agafar amb molta força i al final gira. Si l’agafes amb poca força de vegades també gira, però no sempre. Dins el cotxe hi ha uns seients molt grans que són d’escuma tova. I estan tapissats amb tela. I les finestres també son grans. I jo no sóc gran. Però tampoc massa petit.

Tinc un gos que és molt lleig. Es diu Forquilla i va néixer lleig. Els amos de la seva mare no el volien de tant lleig que era i me’l van donar. Te unes orelles punxegudes i lletges. I uns ulls enfonsats i gairebé invisibles. I sembla que estigui sempre malalt. Però no ho està. Diuen que els gossos s’assemblen als seus amos. Però jo no sóc lleig. I tampoc massa guapo.

Ara m’he comprat un gat, perquè faci companyia a en Forquilla. Es molt guapo. Encara no te nom però es dirà Esbelt o Bonic. A casa gairebé no hi cabem, perquè és petita. Però el gat és molt maco i no fa soroll. Gairebé no ocupa lloc i és amic amb el Forquilla, menys quan no són amics. De tant guapo que és crec que el Forquilla s’ha enamorat, però el gat no li fa cas. Jo no sóc guapo. Però tampoc molt lleig.

De vegades penso que visc envoltat de coses que no tenen relació. Potser no fan per mi, o potser sí. Hauria de fer una pensada i llençar-ne algunes. Potser llenço el gos, que és molt lleig i fa soroll i em quedo amb el gat que és maco i callat. I que el gat es quedi el nom del gos, que ja m’agrada. O potser vaig a viure al cotxe, que és prou gran i que el gos i el gat visquin la seva relació a casa meva, que és petita. Si el gat vol, si no, no.”

Foto: no és meva, sóc jo, un pèl abans de l’edat per escriure això, que he escrit ara. Tot és caos.

Anuncis

, , ,

  1. #1 by rachel on 15 Abril 2009 - 9:17 pm

    sanxez prk tens akesta imaginació?¿
    es mol macu el k as escrit
    x cert tai da plikar una cusetaaaa jiji
    escoltam un dia dakets fikes una fotu mevaaaaaa, valee?? juujuuj

    dema ta truku

    muaaaaaa*

    y dexa de escriure tan bee!

  2. #2 by Èlia on 16 Abril 2009 - 7:48 pm

    Sort que hem acabat el Montcau i no haig d’escriure el poema de Sant Jordi.
    Per qùe ens el feien escriure als tan-poc-sensibles com jo? jajaja

    Ets muy moderno amb un blog eh…Jo també ho vull ser: m’en faig un i tu m’escrius les actualitzacions. Què et sembla? Ja té nom, pearlbeuty.wordpress.com
    Quan quedem, comentem preu/actu.

  3. #3 by marta on 16 Abril 2009 - 10:25 pm

    danii!
    ara al posar això de sant jordi m’has recordat a aquell q vas escriure del tabac!
    l’has d penjar, estava super bé! 🙂
    en busca del pisoooooooooooooo

  4. #4 by Sergi on 16 Abril 2009 - 10:31 pm

    Molt bona actualització i millor foto (una pregunta d’algú que no ha tingut mai mufletes: tenies la boca plena d’alguna cosa?).
    Jo he intentar fer alguna cosa semblant però no m’ha sortit. Us deixo amb una versió versada que possiblement no hauria fet de petit.

    La meva casa no és gran ni petita
    de fet és com la meva tita.
    Tampoc tinc gat ni gos
    però me mare com si ho fos.
    Té cara de dogo argentí
    i aixeca una pota per fer pipí.

    El meu pare és com un gat
    esquerp i malxinat
    ha anat a viure al cotxe
    i no trobo res que rimi amb cotxe

    La meva nòvia és un pèl quilla
    i no li cau bé el gos Forquilla
    però ultimament se n’està enamorant
    i ahir els vaig enxampar al llit follant.

  5. #5 by daniblog31 on 16 Abril 2009 - 10:40 pm

    Sergi: excepcional comentari i pitjor persona. Sempre superant l’original.

    I pel que fa a la meva pinta de bulldog francès: potser estava aguantant-me el gumitat (sic.) després d’imaginar-me un híbrid quilla-forquilla. Encara que jo no sabia que era una quilla ni qui era en Forquilla, i tu encara no havies comentat però ja se sap, els nens son molt imaginatius, nen.

  6. #6 by Pauer on 17 Abril 2009 - 1:31 pm

    pelo whisky

  7. #7 by Pauer on 20 Abril 2009 - 6:15 pm

    nen! t’he linquejat!

  8. #8 by solacontigo on 1 febrer 2010 - 3:11 pm

    no se que me gusta mas, el texto, la foto o tú 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: