Posts Tagged Relat

Revelacions petitburgeses

I, tot d’una, es va trobar perduda entre cares desconegudes i inquisidores que li volien mal. Va aixecar la mirada i va córrer cap a la pantalla que l’emmarcava. Ella era el món i volia que la profunditat de camp l’engolís, com a tots, com a la resta.

Anuncis

, , , , ,

5 comentaris

temps moderns

London Scoop

La puta planta 18 i l’ascensor espatllat una altra vegada. Tornaré a arribar suat i amb la cara vermella. M’hauré de desfer el nus de la corbata i entraré a l’oficina amb pinta de venir d’un comiat de solter. I a sobre el gordo del metro. Quina pudor fotia el gilipolles. Potser viu a una planta 18 i se li ha espatllat l’ascensor. No ho sé, però feia fàstic. Com jo quan pugi les escales. Em quedo a baix. Li envio un correu al jefe i dic que estic al metge. Merda. L’Anna. M’ha vist.

– Sí, de seguida pujo Anna!-

Joder.

, , , ,

7 comentaris

Don’t lose your nerve

Camden, Dani Sánchez

 

Foto: Camden i la City (m’)esperen per acollir als que fugen de la vida real.

, , ,

7 comentaris

If I were a child

dani-3-anets

Si fós un nen petit tindria aquest aspecte. I, en créixer una mica,  per Sant Jordi, escriuria coses així:

Disconnected, unplugged, offline, on average

Casa meva és petita. Però dins hi caben moltes coses. Totes petites. Hi ha un petit lavabo, amb una petita dutxa. I la cuina també és petita. I el menjador, que està dins la cuina. També és petita la meva habitació. I el meu llit. I jo no sóc petit. Però tampoc massa gran.

El meu cotxe és gran. Té un gran volant, que és rodó. Per girar-lo s’ha d’agafar amb molta força i al final gira. Si l’agafes amb poca força de vegades també gira, però no sempre. Dins el cotxe hi ha uns seients molt grans que són d’escuma tova. I estan tapissats amb tela. I les finestres també son grans. I jo no sóc gran. Però tampoc massa petit.

Tinc un gos que és molt lleig. Es diu Forquilla i va néixer lleig. Els amos de la seva mare no el volien de tant lleig que era i me’l van donar. Te unes orelles punxegudes i lletges. I uns ulls enfonsats i gairebé invisibles. I sembla que estigui sempre malalt. Però no ho està. Diuen que els gossos s’assemblen als seus amos. Però jo no sóc lleig. I tampoc massa guapo.

Ara m’he comprat un gat, perquè faci companyia a en Forquilla. Es molt guapo. Encara no te nom però es dirà Esbelt o Bonic. A casa gairebé no hi cabem, perquè és petita. Però el gat és molt maco i no fa soroll. Gairebé no ocupa lloc i és amic amb el Forquilla, menys quan no són amics. De tant guapo que és crec que el Forquilla s’ha enamorat, però el gat no li fa cas. Jo no sóc guapo. Però tampoc molt lleig.

De vegades penso que visc envoltat de coses que no tenen relació. Potser no fan per mi, o potser sí. Hauria de fer una pensada i llençar-ne algunes. Potser llenço el gos, que és molt lleig i fa soroll i em quedo amb el gat que és maco i callat. I que el gat es quedi el nom del gos, que ja m’agrada. O potser vaig a viure al cotxe, que és prou gran i que el gos i el gat visquin la seva relació a casa meva, que és petita. Si el gat vol, si no, no.”

Foto: no és meva, sóc jo, un pèl abans de l’edat per escriure això, que he escrit ara. Tot és caos.

, , ,

8 comentaris

io da gan vui se patit*

dsc_03001

Riure per no-res. Veure com un joc fins i tot les coses més importants. Ser sincer. Pensar que 100 pessetes són una fortuna. Imaginar que res és impossible. Escriure amb llapis. Creure en la màgia. Fer-se invisible. Viure amb superherois.  Descobrir. 

io da gan vui se patit.* 

I que m’agradin els contes.

I fer-me una casa a un arbre.

I estimar-ho tot.

I ser innocent.

I ser cupable.

I ser immortal.

I voler volar.

I poder.

I saber.

I creure.

I caure.

I riure.

 

*io da gan vui se patit és l’eslògan d’una botiga de joguines: “El Barruguet”. Vol dir “Jo de gran vull ser petit”

Foto: sentint-se petit. Volent. Valent.

, ,

4 comentaris